29/05/2013

Estratègia, rumb... què hem de fer per sortir-nos?

Una de les característiques de la crisi que vivim és que ningú no acaba d’entendre les estratègies que segueixen les administracions i els parlaments per erradicar-la.

Quan s’hauria de procurar que els impostos fossin els mínims imprescindibles per tal d’afavorir el consum – cosa que afavoriria també la recaptació d’impostos – es segueix l’estratègia contrària i els nivells tributaris són d’un autèntic malson.

Això genera una tendència al frau fiscal i, per tant, genera més funcionaris perseguint els defraudadors, cosa que a l’hora genera més despeses.

Les normatives empresarials en general i en particular les que fan referència al nostre ram, cada vegada són més exigents amb els artesans i cada vegada ho són menys amb els que ens practiquen una competència deslleial.

El resultat és quelcom molt estrany a mig camí entre el mercat de Calaf i un mercat hiper-intervingut.

Es difícil que hom s’aclareixi davant les exigències escrupulossíssimes a uns i les nul·les exigències als altres.

Quan es faci l’estudi dels temps que estem vivint es recordarà vergonyosament el diferent tracte que estant rebent aquells que es dediquen al comerç.

Com s’han salvat uns bancs que han estat els causants principals d’aquesta crisi, donant uns premis enormes als irresponsables que dirigien aquests bancs i com, en canvi, es castiga dia sí i dia també i es nega el pa i la sal a les petites i mitjanes empreses, que són les principals creadores de riquesa i d’ocupació.

Navegar en aquest mar tempestejat demana d’una valentia, d’una paciència i d’un talent indiscutibles.

Quan els nostres capitans sembla que no tenen ni idea d’on han de dur la nau, nosaltres hem de prendre ben fort el timó i intentar que arribi a bon port, que ara mateix és poca cosa més que no enfonsarse.

El Gremi és al vostre costat, ajudant-vos a remar.