15/12/2011

Una festa entranyable

Enguany hem tornat a celebrar la festivitat de Sant Honorat tant pel que fa als actes religiosos com pel que fa al sopar de germanor. Des d’un punt de vista institucional recuperar aquesta festa ens sembla molt positiu, si bé és cert que ho hem fet en un moment en el que les dificultats que travessa el sector en particular i l’economia en general estan en una situació preocupant. 

Però una cosa no treu l’altra, ans al contrari: retrobar-nos, comentar entre nosaltres i amb les autoritats quins són els nostres problemes en el marc d’una festa institucional ens ajuda i ens dóna forces per continuar treballant. No celebrar les festes sembla que convida al desànim i si alguna cosa és perillosa en aquests moments és deixar-se arrossegar pel desànim. Ningú no s’ho pot permetre.

La celebració va ser més senzilla que altres vegades però probablement també més sentida que altres vegades. Perquè altres vegades la festa s’ha fet perquè senzillament era el que tocava pel calendari, mentre que aquesta vegada s’ha hagut de fer un esforç per celebrar-la. I lògicament, en conseqüència amb la situació econòmica que tots plegats vivim, s’han hagut de fer retallades. Però molts dels assistents han tingut la sensació que aquestes retallades han servit per fer la festa més entranyable, més íntima, més nostra.

La resposta que han tingut els nostres agremiats ha estat espectacular. Santa Maria del Mar i el menjador de l’hotel Calderón eren ben plens. I no només això. Degut a l’èxit de la convocatòria es va haver d’utilitzar un menjador més gran que el que primer s’havia programat. 

Tot plegat ens fa arribar a una conclusió molt esperançadora: és evident que vivim una situació molt difícil, però també es va fer evident –com d’altra banda es fa evident cada dia a les nostres fleques– que estem molt lluny de donar-nos per vençuts.

Moltíssimes gràcies a tots!