18/09/2012

Cal saber la veritat!

 Però ara i aquí això sembla una reproducció del diluvi universal i sembla que toca pensar en reconstruir l’arca de Noè.

 Què vol dir reconstruir l’arca de Noè? El primer lloc vol dir ser conscients del que passa. Saber la veritat.

 No deixar que ningú ens enganyi amb falòrnies.

 I això no penseu que és difícil: és fàcil, ho viviu cada dia a les vostres botigues.

 Una vegada que saps la veritat cal reaccionar en conseqüència, es a dir, cal construir l’arca, contractar els millors fusters i els millors mariners i anar a cercar els animals que ens endurem amb nosaltres. Això què vol dir? Això vol dir treball, treball i treball. I val a dir que aquí tenim l’avantatge que el treball no ens fa por. Els que venim de famílies flequeres sabem què feien els nostres pares i què feien els nostres avis.

 Després hi ha la qüestió dels fusters que ens ajudaran a bastir la barca i dels mariners que ens ajudaran a menar-la. Vol dir que a la nostra fleca no hi cap tothom. Ens calen uns bons fusters capaços de construir una arca que aguanti la tempesta i mariners que sàpiguen i tinguin ganes de remar. Treballadors molt compromesos.

 Imaginem que les bèsties de l’arca són els nostres productes. No totes les espècies del planeta es van salvar. La majoria van quedar fora. Penseu en els dinosaures i els animals ineptes per a la supervivència.

 De la mateixa manera, nosaltres hem de continuar fent el millor que fem, millorar el que fem regular i desterrar allò que fem malament.

 Els nostres competidors no són estàtues de sal. Fan productes cada vegada millors i juguen amb avantatge.

 No creuen en el lliure mercat perquè el lliure mercat demana una igualtat de condicions que ells han dinamitat. Tampoc no creuen en la qualitat sinó en el benefici a curt termini. Per competir amb ells, doncs, cal ser astut, conèixer els seus punts febles i anar junts. I anar junts vol dir demostrar a les administracions i als parlaments que nosaltres som molts més que ells i que si ens posem d’acord no ens podran. En aquest sentit, tot i que el Gremi no pot resoldre el problema de cada fleca, no és el moment de l’individualisme sinó el del gremialisme més convençut.

 Ja se sap: una branqueta és fàcil de trencar, però un feix de branques –una branca per cada fleca-, és impossible.

 Mai no he entès perquè se’n parla tan poc de la feina que va haver de fer Noè per salvar-se. Del fet que Déu ni li va construir l’arca, ni li va triar el personal, ni li va recollir les bèsties que calia posar a dins, ni el menjar que calia per alimentar-se. Simplement li va dir la veritat i li va donar una oportunitat de salvarse.

 Només després d’aquesta feina titànica, Noè va poder aguantar el diluvi dins l’arca fins el dia que una coloma blanca li va dur una bellíssima branca d’olivera. El sol havia tornat a sortir.